Índex de qualitat respiratòria

Índex de qualitat respiratòria: Concentració de diòxid de carboni.

La concentració de diòxid de carboni en un ambient interior pot aportar informació sobre diferents aspectes i circumstàncies d’un escola: la possibilitat d’efectes sobre la salut dels estudiants, correlació amb problemes de rendimiento escolar o com a dada per estudiar la ventilació de l’ aula.

L’ ésser humà emet un elevat nombre de substàncies: diòxid de carboni (CO2), compostos orgànics volàtils, aerosols que poden contenir microorganismes viables o no, vapor d’ aigua, etc. De tots ells el més important des del punt de vista quantitatiu és el diòxid de carboni. El CO2 és un gas sense color ni olor que es forma en tots els processos de combustió de sustàncies que contenen carboni. Es coneix la taxa de generació pels humans i la concentració a la que comencen a manifestar-se molèsties. Això el fa idoni per al càlcul del cabal de ventilació necessari per assolir un ambient de qualitat respiratòria acceptable.

Com a component de l’ aire exterior el CO2 es troba habitualment a nivells entre 300 i 400 ppm (representa percentatge en volum entre el 0,030 % i el 0,040%). Pot arribar fàcilment als 550 ppm als nuclis urbans. La únic font important d’ emissió de CO2 a l’aula som les persones. No és un contaminant greu, només desplaça l’oxígen, i necessita concentracions elevades per manifestar els seus efectes. Quando els nivells de diòxido de carbono superen valor de 800 a 1.200 ppm , moltes persones comencen a experimentar incomoditat, mal de cap, cansament i problemes respiratoris, depenent de la concentració i  la durada de l’ exposició, aquests símptomes s’agreugen en el cas dels infants. Seguint la normativa tècnica proposem la concentració de CO2 (ppm) a l’aula com a índex de qualitat respiratòria.

La norma UNE-EN 13779 classifica la qualitat de l’aire interior en quatre categories bàsiques atenent als nivells de CO2:

INSHT. NTP 742: Ventilación general de edificios. 2007.